Catalunya, singular

Des del 1979 Catalunya s'ha desmarcat de la resta d'Espanya respecte la representació i el poder de decidir del Partit Popular a la Cambra. Tot i patir oscil·lacions, que responen a la reacció política centralista, Catalunya ha mantingut aquest diferencial que es va veure augmentat durant les eleccions del 2004. El fet que aquest diferencial hagi anat creixent ininterrompudament des del 1979 ens desvetlla els límits de penetració de la dreta espanyola a Catalunya, que no ha estat capaç de seguir el ritme creixent del PP espanyol. Les raons són múltiples.

Per una banda, Catalunya disposa d'una dreta catalanista electoralment sòlida, representada per CiU. Per altra banda, el fet que la majoria de l'electorat provingui de la classe treballadora tradicional i d'una política antifranquista obrera, fins ara, l'ha immunitzat davant l'onada expansiva de la dreta espanyola. A més, cal sumar la manca de lideratge i articulació interna del Partit Popular català, la qual cosa també l'ha debilitat.

La conclusió que n'extrac: Catalunya es diferencia de la resta d'Espanya quan a color polític, però no deixa enrere el bipartidisme CiU-PSC. També hem de tenir present que el PP a Catalunya ha augmentat en número de vots, no en escons, però sí hi ha més gent que l'ha votat. I aquí cal una reflexió. És complicat d'entendre que un ciutadà català pugui votar el PP, desprès de les constants crítiques, denúncies i humiliacions que ha rebut la societat catalana des de la Seu Central del Partit Popular. 

Crema Catalana respecta a tots els votants, sigui quin sigui el color polític. Només es vol plantejar una reflexió sobre les conseqüències que poden portar els nostres actes.