Com s'imagina Catalunya d'aquí 10 anys?

Aquesta ha estat la pregunta que ha formulat el diari Ara als caps dels partits polítics catalans. Les respostes més repetides: lliure, líder i amb més poder/capacitat de decisió.

 

Les cinc frases que resumeixen el conflicte

Divendres passat, 25 de novembre, el Govern de la Generalitat va proposar tancar dos canals de TVC i retallar el pressupost de la radiotelevisió pública catalana en un 13,3%, fins arribar als 260 milions d'euros. En aquest article pretenc sintetitzar les 5 frases més destacades, pronunciades pels protagonistes al Parlament: Mònica Terribas, directora de TV3, i Francesc Homs, portaveu del Govern.

Mònica Terribas:

• Aquest model de servei públic no és el meu.
• El lideratge de TV3 és molt fràgil per la situació de la competència.
• TV3 renunciarà al futbol, però no és l'única qüestió que es veurà afectada.
• Aquests canals no comporten una compra substancial de drets, sinó un major aprofitament dels programes existents i l'optimització de la plantilla de la casa.
• Els professionals de la casa han entomat tots els reptes i no deixaran de fer-ho, però avui és una mica més complicat.

Francesc Homs

• Cal que la CCMA sigui una productora de qualitat i amb capacitat d'atracció per al gran públic.
• Podem garantir que els quatre canals puguin arribar a totes les llars i es converteixin en referents.
• El que no s'ha estalviat aquest any, s'estalviarà l'any que ve.
• No volem tancar els canals per sempre, però no es pot assumir el manteniment dels sis actuals.
• Nosaltres no volem reduir la plantilla.

Una mica d'indignació

Ja estic força cansada d'acceptar cada decisió que pren aquest Govern. Per què ens hem de conformar amb els ajustos presentats? De veritat creieu que és l'única manera de reduir el dèficit? Poden retallar en seguretat (Mossos d'Esquadra), però no ho faran, si no, qui protegiria les seves diligències? 

També podrien retallar en comissions, delegacions, subcomissions, dietes, viatges, sous d'alts dirigents, sous i despatxos vitalicis, etc. I us diré més, i tot el que no sabem, perquè cada dia me n'adono que hi ha més injustícies (indult al conseller delegat del Grup Santander, donació de 2 milions d'euros al grup Godó, retallades de 40 milions a TV3, etc., això encara és fa públic, però el que queda als despatxoa pocs ho saben).  

Doncs bé, el que fan és retallar en educació, en sanitat i, ara, li toca a la Televisió Pública de Catalunya. Tot i que poden ser mesures impopulars, indignants, inacceptables, ens diuen que és pel nostre bé, per poder sortir d'aquesta crisi, i les apliquen. Per què? Mas assegura que la gran victòria de CiU a les generals significa que la ciutadania catalana legitima aquestes retallades. 

Els catalans legitimem privatitzar la Televisió Pública?

Els catalans legitimem el co-pagament de la sanitat?

Els catalans legitimem afavorir l'educació privada en detriment de la pública?

Els catalans legitimem deixa enrere l'Estat del Benestar?

Alguns podeu pensar: demagògia. Jo penso, la realitat d'un futur proper. 

Catalunya, singular

Des del 1979 Catalunya s'ha desmarcat de la resta d'Espanya respecte la representació i el poder de decidir del Partit Popular a la Cambra. Tot i patir oscil·lacions, que responen a la reacció política centralista, Catalunya ha mantingut aquest diferencial que es va veure augmentat durant les eleccions del 2004. El fet que aquest diferencial hagi anat creixent ininterrompudament des del 1979 ens desvetlla els límits de penetració de la dreta espanyola a Catalunya, que no ha estat capaç de seguir el ritme creixent del PP espanyol. Les raons són múltiples.

Per una banda, Catalunya disposa d'una dreta catalanista electoralment sòlida, representada per CiU. Per altra banda, el fet que la majoria de l'electorat provingui de la classe treballadora tradicional i d'una política antifranquista obrera, fins ara, l'ha immunitzat davant l'onada expansiva de la dreta espanyola. A més, cal sumar la manca de lideratge i articulació interna del Partit Popular català, la qual cosa també l'ha debilitat.

La conclusió que n'extrac: Catalunya es diferencia de la resta d'Espanya quan a color polític, però no deixa enrere el bipartidisme CiU-PSC. També hem de tenir present que el PP a Catalunya ha augmentat en número de vots, no en escons, però sí hi ha més gent que l'ha votat. I aquí cal una reflexió. És complicat d'entendre que un ciutadà català pugui votar el PP, desprès de les constants crítiques, denúncies i humiliacions que ha rebut la societat catalana des de la Seu Central del Partit Popular. 

Crema Catalana respecta a tots els votants, sigui quin sigui el color polític. Només es vol plantejar una reflexió sobre les conseqüències que poden portar els nostres actes.

L'últim culebró polític

Carme Chacón deixa penjats a tots els candidats i el presentador del debat, Josep Cuní. 8TV havia d'emetre aquesta nit l'últim debat electoral entre els candidats catalans, però Chacón ha argumentat que, per qüestions d'agenda, no podia assistir al debat, amb la qual cosa, enviava al número 2 del PSC, Daniel Fernández. La cadena s'ha negat a acceptar-ho i volia deixar el faristol del PSC vuit durant el debat, però els socialistes catalans han presentat un recurs a la Junta Electoral que cap a primer hora de la tarda els donava la raó. Cuní no està d'acord que la Junta Electoral pugui decidir quins representants porten als debats electorals i per això ha criticat durament la resolució. 

Finalment, la cadena ha recorregut la decisió de la Junta Electoral que obligava a que el número 2 del PSC hi participés. El conductor del debat, Josep Cuní, ha argumentat que no hi ha temps d'esperar que es resolgui el recurs i ha decidit suspendre el debat. En una roda de premsa improvisada al plató, Cuní ha dit que la decisió de la Junta suposa un "atemptat contra la llibertat d'informació".

Podem comprovar una altra vegada que existeix la incompetència política, tant en els actes de la Junta Electoral com en els del PSC. Tot i això, no crec que ens haguem perdut cap debat interessant i representatiu. 

El Jueves

Us presento la portada del Jueves. 

Joan Miró. L'escala de l'evasió

Avui desconnectem una mica de l'aureola política que ens envolta i fixem-nos en aquesta curiosa aplicació que s'ha convertit en "l'aplicació de la setmana" a l'Apple Store.Es tracta de Joan Miró. L'escala de l'evasió, una eina que mostra l'exposició de l'artista català, de forma gratuïta, i que ofereix els continguts en català, castellà i anglès. 

Més de 1.600 usuaris de dispositius iPhone, iPad i iPod Touch ja s'han descarregat l'aplicació sobre l'exposició de l'artista català. L'aplicació, creada per la Fundació Miró i desenvolupada per Nostro Estudio, està disponible a través de l'Apple Store des del passat 13 d'octubre, i ofereix informació general sobre la Fundació i l'exposició, a més dels codis QR que apareixen al costat d'algunes de les obres i que dirigeixen a la Viquipèdia. També permet seguir l'itinerari per la Barcelona de Joan Miró.

L'Apple Store ha seleccionat Joan Miró. L'escala de l'evasió d'entre les més de 425.000 aplicacions existents, desprès d'haver-la destacat en quarta posició els darrers dies.

Un altre exemple de l'èxit internacional de la cultura catalana.

Les 10 millors frases del debat de TV3

Avui em faig ressò d'un article del diari Ara que m'ha semblat força interessant, principalment per les conclusions que se'n poden extraure. L'escrit mostra les 10 millors frases del debat de TV3, que va tenir lloc el divendres 11 de novembre.

Els polítics, com sempre, es critiquen entre ells i busquen la feblesa del contrincant en les seves incoherències. El problema es troba en que tots tenen una certa incoherència, i el fet que se les diguin entre entre ells no té cap mena de transcendència, sinó observeu els resultats electorals. Només quan hi ha una pifia molt gran es canvia el partit polític que governa. Això sí, l'alternativa sempre són PSOE i PP, quina llàstima.

Aquestes són les 10 millors frases que es resumeixen a l'article i que delaten a cadascun dels polítics que ens representen.

• Carme Chacón: El 71% de les vegades CiU ha votat amb el PP a Madrid i amb el PSOE només ho ha fet un 25% dels cops.
• Carme Chacón [a Duran]: Mai m'haurà vist votar una sola investidura d'Aznar ni un pla hidrològic nacional.
• Josep Antoni Duran i Lleida: Vaig trobar a faltar Carme Chacón a la manifestació contra la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut.
• Josep Antoni Duran i Lleida: Els del PSC parlen de retallades quan es tracta del Govern català, però quan és el PSOE qui ajusta, es tracta de mesures d'austeritat.
• Jorge Fernández: L'any 2008, el senyor Duran va enviar una tramesa electoral en castellà. Això vol dir que no existeix el conflicte lingüístic.
• Jorge Fernández: La senyora Chacón, quan era ministra d'Habitatge, va ser corresponsable de la bombolla immobiliària que tant critica.
• Alfred Bosch: Tinc un problema amb el pacte fiscal [de Duran], nosaltres entenem què és el concert econòmic, que fa que els nivells d'atur baixin a la meitat.
• Alfred Bosch: No estamos locos, sabemos lo que queremos [en resposta a Fernández, que l'ha acusat d'aventurer].
• Joan Coscubiela: Carme, tu no pots dir que ho faràs quan ets al govern que ho hauria pogut fer, és massa gros, això...
• Jo ja sé que vostès no són el mateix, però malauradament moltes vegades han votat el mateix, aquest és el problema.

Es passaran la campanya i la legislatura, guanyi qui guanyi, perdent temps i diners  tirant-se retrets els uns als altres, sense canviar la seva manera de fer política.

VotoWiki

Avui us presento una eina política i democràtica (cosa estranya en la mateixa frase) que ens pot ajudar a unir i compartir les nostres preferències polítiques. Es tracta d'una web que permet coordinar la ciutadania mostrant les seves preferències polítiques, de manera que segons la teva circumscripció pots veure el partit que més simpaties té segons els participants d'aquesta web. La participació és totalment anònima i s'ofereixen totes les possibilitats polítiques de la teva circumscripció. 

Es tracta de la web VotoWiki. Cal tenir en compte que la iniciativa fa poc que s'ha engegat i per això la representativitat no és real, ja que no hi ha els suficients participants com per considerar-ho una mostra. Tot i això, si sumem i augmentem la participació, ens podrem fer una millor idea de les tendències quan a partits minoritaris. Crec que aquesta és la clau de VotoWiki, procurar coordinar tots aquells votants indecisos o que voten partits minoritaris perquè vegin quins són els que realment tenen més possibilitats/oportunitats de sortir.

Doneu-li una ullada i vosaltres direu!

Correció

L'entrada d'avui, Pirates de Catalunya, està tenint moltes visites i us agraeixo a tots l'interès que mostreu en aquest tema. Precisament, un dels lectors, ha deixat un comentari referent a l'anunci que es mostra del partit polític. En el meu article, vaig dir que es tractava d'un prezi, donat que quan el vaig veure el format em va recordar al prezi, ja que és molt semblant. Doncs bé, demano disculpes perquè l'anunci no està fet amb prezi, sinó amb Inkscape i Sozi, tot software lliure. A més d'aquesta informació, Dario, el lector que ha comentat l'article, també ha deixat un vídeo on s'entrevista als creadors d'aquest anunci.

Us el deixo perquè pugueu veure l'explicació que ens donen de com ho van fer:

Des d'aquí vull agrair la participació del Dario perquè sense ell no hagués estat possible aquesta nova aportació. Gràcies!

Pirates de Catalunya

Em considero una persona externa a la política però amb ganes de canviar les coses. Si volem canviar les coses, de moment, necessitem representació política. Per aquest motiu em sorgeix el cabreig, perquè el proper 20 de novembre no sé qui votar. Fins i tot, en un principi, em vaig plantejar no exercir el meu dret a vot; però em nego a fer-ho perquè és un dret que ha costat molt de guanyar i, especialment, a les dones.

També vaig pensar votar en blanc, però no m'agrada beneficiar el més fort, per tant, tampoc ho faré. El vot nul és una altra opció que em va passar pel cap. Algun company em comentava de posar una papereta amb textos com "democràcia real ja!" o "no ens representeu"... La veritat, et pot agradar la idea però no té cap mena de transcendència política, per tant, no optaré per aquesta opció.

(Us recomano aquest article de El País, on s'explica la diferència entre l'abstenció i el vot nul. Pot ser us dóna una millor perspectiva.)

En la recerca de partits alternatius, aquests amb els que poca gent es fixa, vaig trobar-ne un que, al menys, desperta el meu interès: Pirates de Catalunya. Us deixo aquí el seu espot, tot i que no deixa de ser un prezi, és resultat d'un concurs popular. És a dir, el partit es basa en la participació ciutadana, la gestió transparent i l'interès en vetllar per les llibertats dels individus. No ens trauran de la crisi, però exerciran pressió i control sobre els grans poders.

Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia

Avui fa quaranta anys que un grup de polítics, sindicalistes i intel·lectuals van fundar l'Assemblea de Catalunya, un òrgan fonamental en la lluita antifranquista els últims anys de la dictadura, i en la recuperació de la identitat nacional catalana durant els primers anys de la transició. El primer acte commemoratiu s'ha celebrat al Parlament, amb una recepció oficial a una representació dels fundadors per part de la Mesa, i la lectura d'una declaració on es reconeix la tasca de l'Assemblea.


Pot ser en aquest moment és quan més transcendència té la seva  presència. Sens dubte, la mera existència d'una organització assembleària en aquell moment, composada per gent experta, tecnòcrata i amb seny, ja deixava veure el caràcter emprenedor i lliure de la societat catalana.


Podeu veure el vídeo que acompanya la informació a la pàgina del Facebook.

Valors tous en temps durs

Carles Duarte presenta l'últim treball impulsat per la Fundació que dirigeix: "Valors tous en temps durs. La societat catalana a l'Enquesta Europea de Valors 2009". Un retrat de la societat catalana i els seus valors. L'informe està elaborat conjuntament amb ESADE i la Fundació Lluís Carulla.

Així descriuen al poeta i lingüísta a xcat.cat:

Duarte, catalanista, convençut i compromès, home d’una molt acurada elegància personal, amb un cert aire britànic, proper, bon escoltador i conversador. Gran coneixedor de la realitat polièdrica del país, culte, poeta,  amant dels clàssics, de la música medieval i liberal d’aquells que queden pocs, els que ho són com actitud  personal davant la vida.

Com som els catalans segons l'informe? Individualistes, liberals, tolerants, plurals i democràtics. Lliures i exigents, interessats en l'autoafirmació identitària com a poble. Una societat viva i dinàmica, capaç de reinventar-se i adaptar-se a l'entorn.

Sens lloc a dubte, la publicació deixa molt clara la identitat d'un català. Tot i que segurament hi haurà gent que no se sentirà identificada amb aquests resultats. No és el meu cas. No obstant, per totes aquelles persones que no se sentin representades per aquesta societat catalana, els animo a que siguen més actius i participatius d'aquesta, val la pena.

Per damunt de tot, segons l'estudi, som una societat d'individus que respecten la llibertat dels altres, segurament perquè sabem que és la garantia per aconseguir la nostra pròpia llibertat.

L'extremisme valencià

L'enciclopèdia col·laborativa "única en valencià" parla del catalanisme com un corrent similar "al pangermanisme i la seva relació històrica amb el nazisme".

Aquest titular me l'he trobat al diari Ara i la veritat és que ja no em sorprèn res. No sé ben bé com anomenar-los, però com ara està de moda posar etiquetes a tot, els diré "anticatalanistes", com a conseqüència de les seves accions.

Els valencians "anticatalanistes" tenen la seva pròpia enciclopèdia en línia: la Uiquipèdia. Una web amb 7.000 articles (recordem que la Viquipèdia en té 355.000), relacionats amb la llengua, la cultura i la política catalana i valenciana. Ara bé, lluny de presentar una posició neutra i objectiva de les entrades, com seria propi d'un document pretesament acadèmic, com és la Wikipedia, la realitat és ben diferent.

Més enllà dels continguts ideològics que no s'amaguen (quan ens comparen amb el nazisme), al contrari, el que més m'ha cridat l'atenció és que està escrita en la varietat dialectal catalana que els seus administradors i col·laboradors consideren "valencià", seguint les seves normes ortogràfiques i terminològiques pròpies. Us recomano que entreu i li doneu una llegida perquè no té desperdici. Aquí us deixo un exemple de la portada d'ahir:

Una altra cosa que m'ha cridat l'atenció: el seu eslògan. La Viquipèdia s'identifica amb "L'enciclopèdia lliure" i la Uiquipèdia passa a ser "L'enciclopèdia en valencià". 

L'última perla que us deixo, les personalitats destacades a València; entre les quals destaquen il·lustres com Rita Barberá (de la qual es destaca que és membre de la Legió d'Honor francesa), Francisco Camps (que encara és presentat com a president de la Generalitat Valenciana i sobre el qual no se n'han fet referència a les seves imputacions judicials) o Alberto Fabra (que encara no hi apareix com a president autonòmic). Entre els seus articles, també hi ha lloc per al fundador de l'Opus Dei, Josemaría Escrivá de Balaguer, nascut a Osca.

Què us he de dir, reflexioneu? 

Font: Ara.cat

La població mundial en xifres

31 d'octubre del 2011, 7.000 milions d'habitants al món

Coincidint amb l'assoliment dels 7.000 milinos d'habitants al món, la revista National Geographic ha penjat un vídeo a Youtube com a suport a la sèrie de reportatges que ha dedicat a la població mundial. La revista ha estrenat una aplicació gratuïta per iPad que explora els desafiaments i les possibles solucions per fer front a un increment exponencial de la població en un món amb recursos limitats.

Realment cal reflexionar sobre aquestes dades, donat que els costos que representen no són sostenibles.


Font: Ara.cat