Encara avui, quan el torno a veure per desena vegada, m'emociono a l'escoltar el discurs de Pau Casals a les Nacions Unides. Un discurs que desprèn una gran dignitat. La fermesa amb la que va defendre Catalunya, els arguments que va presentar, amb la humanitat que el caracteritzava, va fer que Pau Casals es convertís en un símbol de Catalunya.
Aquests dies, massa dies ja, sento moltes notícies que em produeixen un desgast profund sobre la meva identitat. Sense voler-ho, som el centre de les crítiques espanyoles. Avui ha estat el torn de Peces Barba, un dels pares de la Constitució Espanyola, el qual considera que "potser ens hauria anat millor amb els portuguesos i sense els catalans". Doncs bé, li agafo li paraula. Potser a nosaltres ens hagués anat molt millor sent independents.
No val la pena perdre molt de temps parlant sobre gent que pronuncia discursos d'aquest tipus, i més sent qui és, la responsabilitat que ha de tenir és major, ja que la seva opinió té una transcendència en l'opinió pública. Després que no ens estranyi quan el poble espanyol s'enfronta amb el català. Molta culpa la tenen persones així.
En resum, espero que gaudiu durant aquest dos minuts com ho faig jo. Oblideu per un moment el context actual i traslladeu-vos a la Catalunya que descriu en Casals, una Catalunya que podem assolir i que mereixem tenir.
Aquests dies, massa dies ja, sento moltes notícies que em produeixen un desgast profund sobre la meva identitat. Sense voler-ho, som el centre de les crítiques espanyoles. Avui ha estat el torn de Peces Barba, un dels pares de la Constitució Espanyola, el qual considera que "potser ens hauria anat millor amb els portuguesos i sense els catalans". Doncs bé, li agafo li paraula. Potser a nosaltres ens hagués anat molt millor sent independents.
No val la pena perdre molt de temps parlant sobre gent que pronuncia discursos d'aquest tipus, i més sent qui és, la responsabilitat que ha de tenir és major, ja que la seva opinió té una transcendència en l'opinió pública. Després que no ens estranyi quan el poble espanyol s'enfronta amb el català. Molta culpa la tenen persones així.
En resum, espero que gaudiu durant aquest dos minuts com ho faig jo. Oblideu per un moment el context actual i traslladeu-vos a la Catalunya que descriu en Casals, una Catalunya que podem assolir i que mereixem tenir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada